GatiGos Veterinaris

MALALTIA DEL TRACTE URINARI INFERIOR FELÍ

Dijous 28 de Abril de 2016

MALALTIA DEL TRACTE URINARI INFERIOR FELÍ (FLUTD)

El FLUTD (Feline Lower Urinary Tract Disease) o malaltia del tracte urinari inferior felí és el terme general que s’utilitza per anomenar un conjunt de malalties que pateixen els gats a les vies urinàries inferiors. Aquesta patologia també és coneguda amb altres nomenclatures com ara: FUS, Síndrome urològic felí o Síndrome de tracte urinari inferior, però totes es refereixen als problemes que afecten la bufeta de l’orina i la uretra (conducte per on passa l’orina des de la bufeta fins a l’exterior) dels gats. Aquest síndrome apareix més freqüentment en gats d’entre 1 i 10 anys de vida.

­Quines són les causes d’aquest problema? Existeixen varies causes importants de FLUTD en gats. Quan un animal té FLUTD, aquest pot estar produit per una o varies de les causes que anomenarem a continuació.

1­ Cistitis Idiopàtica Felina (CIF):Es la causa més freqüent, representa 2 de cada 3 casos de FLUTD. Sol afectar a gats joves, de menys de 10 anys. És una inflamació estèril de la paret de la bufeta urinària i és idiopàtica, és a dir, d’origen desconegut. Com diem, no es coneixen amb certesa les causes d’aquesta inflamació però es creu que pot desencadenar­se per situacions d’estrès. A conseqüència del dolor que produeix aquesta inflamació, la musculatura de la uretra es pot contraure creant un espasme uretral que pot arribar a produïr una obstrucció. Els gats que pateixen CIF habitualment són animals que viuen dins a casa, són sedentaris, tenen sobrepès, beuen i orinen amb menys freqüència que un gat que visqui al carrer, solen ser gats alimentats únicament amb dieta seca i la majoria estan castrats.

2­ Urolitiasi:​ És la segona causa més freqüent. Urolitiasi i càlcul són paraules sinònimes. Es refereixen al que comunament es coneix amb el nom de “pedres”, i normalment es localitzen a la bufeta. Aquests càlculs poden descendre cap a la uretra causant així una obstrucció uretral i a més, poden inflamar la bufeta a conseqüència de la fricció amb la paret vesical. La composició dels càlculs pot variar, normalment la majoria solen estar formats per minerals com l’estuvita o l’oxalat. És important saber que els càlculs no són el mateix que els ​cristalls​. Els cristalls són el que col∙loquialment es coneix amb el nom “d’arenilla”. Els càlculs es poden veure a simple vista i en canvi, els cristalls no, només els podrem detectar a través del microscopi. Poden estar formats per diferents minerals, majoritàriament estruvita o oxalat igual que els càlculs. La formació de cristalls d’una o altra naturalesa depèn de varis factors com el pH de l’orina, la dieta, la presència d’infeccions d’orina associades, etc. Aquests cristalls es poden agrupar formant un càlcul.

3­ Taps uretrals:​ Són la tercera causa de FLUTD. De fet, són la causa més important d’obstrucció uretral en gats mascles. Estan formats majoritàriament per material proteic (diverses proteïnes inflamatòries i cèl∙lules de la bufeta de la orina) barrejat amb quantitats variables de minerals, principalment estruvita. La bufeta quan està inflamada produeix un moc protector que pot unir­se a cristalls d’estruvita molt petits i formar així els taps. Aquests taps també poden descendre cap a la uretra generant una obstrucció que pot produïr problemes greus a l’animal.

4­ Infecció del tracte urinari inferior (ITU):​ Es consideren poc freqüents però en estudis a nivell europeu s’ha vist que hi ha una incidència del 8­2,5%. La majoria de gats afectats solen ser d’edats avançades amb l’orina poc concentrada i també solen tenir altres patologies (malaltia renal crònica, diabetis, hipertiroïdisme, malalties immunosupressores..). La gran majoria de vegades aquestes infeccions són produïdes per bacteris, generalment, ​E.coli, Enterococcus spp. i Staphylococcus spp​.

5­Altres causes:​ ​Tumors ​com per exemple carcinoma de cèl∙lules de transició; Anormalitats anatòmiques congènites​ com per exemple uréters ectòpics (que desemboquen a la uretra enlloc de l’uréter, sense passar per la bufeta); ​Problemes neurològics​ (que puguin afectar a la transmissió de l’estímul nerviós cap a la bufeta).

 

­Quins símptomes poden tenir?

Els símptomes que aparèixen en aquest síndrome són molt similars sigui quin sigui l’orígen del problema. El veterinari ha d’investigar per trobar possibles causes basant­se amb la història clínica, l’exploració física de l’animal i les proves que siguin necessàries. Els casos de FLUTD es poden classificar en “obstructiu” i “no obstructiu” en funció de si hi ha obstrucció de la uretra o no. Els gats obstruïts no són capaços d’orinar tot i que constantment estàn fent esforços sense aconseguir­ho. Els que tenen malaltia no obstructiva, poden orinar amb dificultats i normalment en petites quantitats. Tot seguit explicarem els símptomes més habituals:

- Hematuria: presència de sang a la orina

- Disuria: dificultat i dolor per orinar

- Estranguria: micció lenta, gota a gota

- Polaquiuria: augment de la freqüència de miccions al dia

- Periruia: micció en llocs poc habituals o inadequats, fora de la sorrera.

A més, es poden veure diferències en les posicions que adopten els gats a l’hora d’orinar.

­Diagnòstic:

El diagnòstic d’aquesta patologia es realitza per exclusió, és a dir, es van realitzant proves per anar descartant una a una les diferents causes que poden provocar aquest problema, fins que s’arriba al diagnòstic definitiu. Com hem dit abans, quan arriba un animal amb signes de FLUTD, és important valorar si hi ha una obstrucció urinària o no. Després,és necessari realitzar una analítica de sang i d’orina, radiografia abdominal i/o ecografia i moltes vegades també un cultiu d’orina.

­Tractament: En primer lloc, com hem dit, és primordial en aquells gats que estiguin obstruïts fer el que calgui per desobstruir­los i que l’orina pugui circular amb normalitat.Un cop l’animal està desobstruït, el tractament variarà en funció del diagnòstic al que s’hagi arribat:

­Cistitis idiopàtica felina: control del dolor, enriquiment ambiental (per reduir l’estrés), modificació de la dieta (és millor que mengin dieta tova) i augment del consum d’aigua (es poden utilitzar fonts d’aigua que estimularan a l’animal a beure). En alguns casos també necessiten prendre relaxants uretrals i fàrmacs per reduïr l’estrés.

Urolitiasi: Depenent de la naturalesa dels càlculs, pot ser que l’animal necessiti que els extirpem quirúrgicament. Altres tipus de càlculs poden diluir­se donant­li una dieta estricta i específica. A més a més, poden necessitar fàrmacs antiinflamatoris, analgèsics o relaxants uetrals. ­

Taps uretrals: A llarg plaç poden necessitar una dieta específica per reduïr el nombre de cristalls a la orina, i fer que el gat begui més per produïr així una orina més diluïda que evitarà recaigudes. En alguns casos també necessiten medicacions per reduïr l’espasme uretral i altres per reduïr la inflamació de la bufeta.

Infecció del tracte urinari inferior: Després de fer un cultiu i antibiograma per saber quin antibiòtic és el d’elecció, caldrà administrar­lo durant el temps necessari fins eliminar la infecció.

­​Pronòstic: El pronòstic a llarg plaç és molt variable, depèn de la causa de la malaltia. Segons estudis que s’ha realitzat es diu que del total de gats que tenen FLUTD obstructiu, la meitat continuarà mostrant signes de molèstia a la bufeta, un 30-­40% es tornaràn a obstruir i un 20% s’eutanasiaran per la persistència de la malaltia. Els que tinguin tumors a la bufeta, el pronòstic serà dolent degut a la malignitat del tipus de tumors que solen afectar la bufeta. Els que tenen FLUTD no obstructiu no tindran una reducció en l’esperança de vida però tot dependrà de la qualitat de vida que tinguin, és a dir, alguns gats poden tenir signes de FLUTD molt recurrents i greus que en alguns casos poden respondre parcialment als tractaments.