GatiGos Veterinaris

Al·lèrgia Canina

Dimecres 30 de Març de 2016

Que entenem per al·lèrgia?

alergia.gif

Una al·lèrgia és una resposta específica del sistema immunitari contra substàncies del nostre entorn. Aquestes substàncies són els anomenats al·lergens. El sistema immunitari reconeix aquestes al·lergens com si fossin patògens i genera una resposta d’atac desproporcionada i anormal. Es produeix una cascada de reaccions químiques que causa que els glòbuls blancs alliberin substàncies com la histamina, prostaglandines, leucotriens o la triptasa, que són les que causaran els símptomes que tant molesten el nostre gos.

Existeixen una infinitat de molècules que poden esdevenir al·lergens. Les classifiquem, en general, en dos grans grups: els al·lergens ambientals (com ara el pol·len de les gramínies o els àcars de la pols) i els al·lergens alimentaris. L’exposició continuada a aquestes substàncies poden produir una fase de sensibilització. A causa de la gran varietat de possibles al·lergens, a vegades no es pot trobar exactament que és el que causa aquesta al·lèrgia, és llavors quan diem que el gos pateix una al·lèrgia idiopàtica o atòpica.

 

Pot el meu gos patir al·lèrgia?

Ser al·lèrgic és una condició pròpia del sistema immunitari de l’animal. És difícil determinar la importància del paper genètic en els processos d’al·lèrgia, però sabem que acostuma a afectar sobretot gossos de races petites que viuen en un ambient “indoor” (dins de casa).

picor.jpg

Els primers símptomes acostumen a aparèixer en animals joves (1-3 anys), tot i que a vegades també poden aparèixer en animals més grans si fins llavors el gos no ha estat exposat als al·lergens pels quals és sensible. El símptoma per excel·lència és la pruïja (“picor”). Veurem que els gossos afectats: Es mosseguen i es llepen les potes, freguen la cara contra superfícies rugoses, es graten per darrere de les orelles, fins i tot alguns freguen la zona perineal (l’anus) contra el terra. També acostumen a patir problemes d’otitis de manera crònica o patir de males digestions.

 

A què és al·lèrgic el meu gos?

És freqüent que el teu veterinari no pugui respondre aquesta pregunta d’una manera ràpida realitzant alguna prova senzilla. Trobar quins al·lergens són els que afecten el gos en cada cas resulta ser una tasca lenta i que requerirà compromís per part del veterinari i dels propietaris. Existeixen diverses proves, com ara anàlisis serològiques (anàlisi de sang), proves de dermoreacció o skin-test (sobre la pell). Altres “proves” poden ser més empíriques, i passen per a provar diferents tipus de dietes durant mesos. El més habitual és que el nostre gos sigui sensible a més d’un al·lergen. Fins i tot pot ser que hi hagi una al·lèrgia ambiental i una al·lèrgia alimentaria alhora. Així doncs “a què és al·lèrgic el meu gos?” és una pregunta que requerirà temps i paciència per ser resposta, i a vegades pot ser que no sigui mai resposta.

 

Com es tracta l’al·lèrgia canina?

L’objectiu de la teràpia per a gossos al·lèrgics o atòpics és reduir els símptomes a un mínim acceptable, ja que és molt difícil eliminar-los al 100%. A més els símptomes i les necessitats de tractament poden variar durant l’any, a causa de l'estacionalitat d’alguns al·lergens ambientals. Existeixen una gran varietat de tractaments disponibles per a tractar l’al·lèrgia, i cada any surten nous fàrmacs, dietes, vacunes, etc. No existeix un tractament “estàndard” i únic per a tractar l’al·lèrgia. Serà el veterinari junt amb el propietari i segons cada cas, els que establiran un tractament únic i personalitzat per a cada gos. Normalment es tractarà d’una combinació de les següents mesures:

  • Control de la dieta: Es tria una alimentació que tingui poques possibilitats a generar una resposta immunitària, i es dóna de forma exclusiva durant uns mesos valorant l'evolució dels símptomes. Existeixen moltes fórmules i estratègies diferenciades, però el més important és el compliment de la dieta per part de la família.

  • Xamputeràpia: Els xampús dermatològics específics per a l’al·lèrgia ajuden a reduir la pruïja i a reestructurar la pell gràcies a la seva composició. El bany té també un efecte refrescant i calmant, i ajuda a reduir la càrrega d’al·lergens presents sobre el pèl del gos.

  • Fàrmacs: Els tractaments amb glucocorticoides (cortisona) poden ajudar a controlar la pruïja en un primer moment, però estan contraindicats usar-los a llarg termini, ja que poden causar desequilibris o malalties com la síndrome Cushing o la síndrome d’Àdisson. Existeixen altres opcions que poden ser emprades sense tants efectes secundaris.

  • Àcids grassos: Els àcids grassos omega-3 i omega-6 tenen efectes molt beneficiosos en els processos pruriginosos, ajudant a reestructurar l’epidermis i com a antiinflamatoris naturals. Moltes dietes per a animals al·lèrgics incorporen peix blau en la seva composició, tot i que també hi ha presentacions que poden incorporar aquests en forma de liquid o càpsules.

  • Tractaments hiposensibilitzants: Existeixen diversos laboratoris que fabriquen tractaments inoculats específics per a cada cas. Aquests tractaments poden ajudar a fer que el nostre gos no reaccioni tant als al·lergens ambientals als que és sensible. Requereixen haver fet primer proves serològiques.

  • Control de puces: És molt important mantenir als gossos al·lèrgics sota un bon tractament preventiu per a puces, ja que molts poden expressar una sensibilitat major a les seves picades o ser al·lèrgics a la saliva de les puces.

Tot i que establim unes primeres mesures per a tractar l’al·lèrgia, cal saber que haurem d’anar revalorant el cas per adaptar-lo segons l'evolució de la simptomatologia. És freqüent que proposem modificacions per adaptar-lo també als canvis que poden sorgir durant la vida del gos (meteorològics, estres, canvis de domicili, etc), i que proposem noves mesures conforme apareguin nous estudis i productes.

Saür Estrada Barbarà

LV. col-530T